La pregunta de moda d'aquest Nadal: desapareixeran els llibres?

La posada en marxa de la nova web de venda de llibres digitals de l'editorial Vicens Vives i la cooperativa Abacus, Leqtor.com, és una gran ofensiva de cara al mercat nadalenc. Leqtor.com se suma a d'altres pàgines ja existents com Edi.cat, Edibooks.com, Leer-e.es o Amabook, i a les moltíssimes webs on et pots descarregar gratuïtament títols.

Per tant, en aquestes dates una pregunta molt comuna és: es vendran els llibres digitals?, tindran èxit? I en conseqüència, quin afectació tindrà tot això sobre el format paper: cada vegada s'editaran menys llibres?

Aquesta cap de setmana, a La Vanguardia diferents persones vinculades al món editorial debatien sobre aquestes qüestions i la veritat és que es van mostrar convençudes que el llibre electrònic "ha vingut per quedar-se!"

A diferència del sector discogràfic, la indústria editorial ha decidit encapçalar la implantació de les TIC en el seu negoci. Sembla que la desastrosa gestió de la indústria discogràfica els ha servit d'exemple, d'exemple a no imitar.

Així, darrere del llançament del llibre electrònic hi ha les mateixes editorials. Situar-se al capdavant del negoci de l'e-book els ha permès, per exemple, prendre mesures per a protegir el sector més dèbil de l'expansió del llibre electrònic: els llibreters. Blanca Rosa Roca, de Roca Editorial, deia aquesta setmana que han de ser els llibreters el que han de vendre els llibres electrònics. Ara, doncs, els tocarà als llibreters posar-se les piles pel que fa a comercialització online...

Murdoch contra Google

Paral·lelament a l'avantprojecte de llei d'economia sostenible de la ministra de Cultura, que preveu que es puguin tancar les pàgines web que faciliten descàrregues pirates de cinema i de música, Rupert Murdoch i Google han entrat en guerra. Sembla que només Murdoch s'atreveix a enfrontar-se a Google!

El magnat australià ha manifestat que s'està plantejant seriosament retirar el contingut dels seus diaris del famós buscador. El president de News Corporation, del que depenen capçaleres tan importants com The Sun, The Times i The Wall Street Journal, ha declarat que vol limitar l'accés als seus mitjans a subscripcions online, i ja ha aconseguit que Google posi límits (cinc al dia) a la quantitat d'articles de pagament que es poden obtenir gratuïtament.

“El periodisme -i el bon periodisme més!- costa diners, i si la publicitat se'n va dels diaris, s'han de buscar ingressos de les versions electròniques”, diu Murdoch.

Per la seva part, l'empresa americana li ha respòs que Google News és un recurs de promoció excepcional per a les seves empreses periodístiques i que cada visita és una oportunitat de negoci per a mostrar anuncis, guanyar lectors o vendre subscripcions. Google també li ha recordat a Murdoch que alguns mitjans de la seva propietat, com The Wall Street Journal, ja s'han subscrit al seu servei First Click Free.

En aquesta resposta Google és fidel a la filosofia que últimament està expressant d'atorgar el control dels continguts als seus creadors. Tot i que té truc!, perquè és el cercador, i no les webs dels mitjans, la principal via d'accés al material informatiu i, evidentment, això també ho saben els anunciants. No ser present a Google pot suposar un descens molt acusat en ingressos publicitaris. A més, alguns mitjans, com The Guardian o el Daily Telegraph, no volen posar en perill la popularitat de les seves webs d'accés lliure.

Serà interessant anar-ho seguint...

Ens vigilen

Stephen Baker ha dedicat un llibre als 'numerati' (Numerati publicat a Espanya per Seix Barral). Enginyers, matemàtics o informàtics, els 'numerati' estudien les pàgines web que visitem, els aliments que comprem, els desplaçaments que fem amb els nostres telèfons mòbils. Recopilen dades molt valuoses per a empreses, governs i partits polítics. Perquè, com diu Baker, “no estem tan sols com ens pensem davant de l'ordinador!”
Per als 'numerati', els nostres registres digitals creen un enorme i complex laboratori del comportament humà. Tenen les claus per a pronosticar els productes i serveis que podríem comprar, els anuncis de la Web als que faríem un click i fins i tot, quines malalties ens podrien afectar en el futur o si tindrem ganes de col·locar una bomba en un autobús!

Cal tenir clar, però, que aquesta ciència, basada en l'estadística, evidentment només determina la probabilitat de les nostres accions futures.
La publicitat i el màrqueting són els seus camps de prova. I Google, una empresa que resol les nostres cerques de forma rapidíssima, n'és un expert. Yahoo! i Google arriben a acords amb editors de revistes i diaris per a col·locar a cada visitant un codi informàtic identificador o cookie per a seguir els nostres moviments per la gran xarxa.
El supòsit és el següent, algú que llegeix un article al País i consulta els preus d'un tinto de Burdeos, té més probabilitats que els altres usuaris de fer un click a un anunci d'Air France.

És veritat, només es tracta d'un estudi de probabilitats i previsió del comportament, a més, sempre podem borrar les nostres cookies de forma periòdica.
Tot i així, al llegir l'article, i resum del llibre que va publicar Stephen Baker al País Semanal, i veure que l'estudi dels moviments de les persones per mitjà dels telèfons mòbils està en una fase inicial, que algunes empreses es plantegen investigar els patrons de tecleig i de cerca a la Web dels seus treballadors,... és inevitable que ens vingui al cap el Gran Hermano de George Orwell.