La pregunta de moda d'aquest Nadal: desapareixeran els llibres?

La posada en marxa de la nova web de venda de llibres digitals de l'editorial Vicens Vives i la cooperativa Abacus, Leqtor.com, és una gran ofensiva de cara al mercat nadalenc. Leqtor.com se suma a d'altres pàgines ja existents com Edi.cat, Edibooks.com, Leer-e.es o Amabook, i a les moltíssimes webs on et pots descarregar gratuïtament títols.

Per tant, en aquestes dates una pregunta molt comuna és: es vendran els llibres digitals?, tindran èxit? I en conseqüència, quin afectació tindrà tot això sobre el format paper: cada vegada s'editaran menys llibres?

Aquesta cap de setmana, a La Vanguardia diferents persones vinculades al món editorial debatien sobre aquestes qüestions i la veritat és que es van mostrar convençudes que el llibre electrònic "ha vingut per quedar-se!"

A diferència del sector discogràfic, la indústria editorial ha decidit encapçalar la implantació de les TIC en el seu negoci. Sembla que la desastrosa gestió de la indústria discogràfica els ha servit d'exemple, d'exemple a no imitar.

Així, darrere del llançament del llibre electrònic hi ha les mateixes editorials. Situar-se al capdavant del negoci de l'e-book els ha permès, per exemple, prendre mesures per a protegir el sector més dèbil de l'expansió del llibre electrònic: els llibreters. Blanca Rosa Roca, de Roca Editorial, deia aquesta setmana que han de ser els llibreters el que han de vendre els llibres electrònics. Ara, doncs, els tocarà als llibreters posar-se les piles pel que fa a comercialització online...

Murdoch contra Google

Paral·lelament a l'avantprojecte de llei d'economia sostenible de la ministra de Cultura, que preveu que es puguin tancar les pàgines web que faciliten descàrregues pirates de cinema i de música, Rupert Murdoch i Google han entrat en guerra. Sembla que només Murdoch s'atreveix a enfrontar-se a Google!

El magnat australià ha manifestat que s'està plantejant seriosament retirar el contingut dels seus diaris del famós buscador. El president de News Corporation, del que depenen capçaleres tan importants com The Sun, The Times i The Wall Street Journal, ha declarat que vol limitar l'accés als seus mitjans a subscripcions online, i ja ha aconseguit que Google posi límits (cinc al dia) a la quantitat d'articles de pagament que es poden obtenir gratuïtament.

“El periodisme -i el bon periodisme més!- costa diners, i si la publicitat se'n va dels diaris, s'han de buscar ingressos de les versions electròniques”, diu Murdoch.

Per la seva part, l'empresa americana li ha respòs que Google News és un recurs de promoció excepcional per a les seves empreses periodístiques i que cada visita és una oportunitat de negoci per a mostrar anuncis, guanyar lectors o vendre subscripcions. Google també li ha recordat a Murdoch que alguns mitjans de la seva propietat, com The Wall Street Journal, ja s'han subscrit al seu servei First Click Free.

En aquesta resposta Google és fidel a la filosofia que últimament està expressant d'atorgar el control dels continguts als seus creadors. Tot i que té truc!, perquè és el cercador, i no les webs dels mitjans, la principal via d'accés al material informatiu i, evidentment, això també ho saben els anunciants. No ser present a Google pot suposar un descens molt acusat en ingressos publicitaris. A més, alguns mitjans, com The Guardian o el Daily Telegraph, no volen posar en perill la popularitat de les seves webs d'accés lliure.

Serà interessant anar-ho seguint...

Ens vigilen

Stephen Baker ha dedicat un llibre als 'numerati' (Numerati publicat a Espanya per Seix Barral). Enginyers, matemàtics o informàtics, els 'numerati' estudien les pàgines web que visitem, els aliments que comprem, els desplaçaments que fem amb els nostres telèfons mòbils. Recopilen dades molt valuoses per a empreses, governs i partits polítics. Perquè, com diu Baker, “no estem tan sols com ens pensem davant de l'ordinador!”
Per als 'numerati', els nostres registres digitals creen un enorme i complex laboratori del comportament humà. Tenen les claus per a pronosticar els productes i serveis que podríem comprar, els anuncis de la Web als que faríem un click i fins i tot, quines malalties ens podrien afectar en el futur o si tindrem ganes de col·locar una bomba en un autobús!

Cal tenir clar, però, que aquesta ciència, basada en l'estadística, evidentment només determina la probabilitat de les nostres accions futures.
La publicitat i el màrqueting són els seus camps de prova. I Google, una empresa que resol les nostres cerques de forma rapidíssima, n'és un expert. Yahoo! i Google arriben a acords amb editors de revistes i diaris per a col·locar a cada visitant un codi informàtic identificador o cookie per a seguir els nostres moviments per la gran xarxa.
El supòsit és el següent, algú que llegeix un article al País i consulta els preus d'un tinto de Burdeos, té més probabilitats que els altres usuaris de fer un click a un anunci d'Air France.

És veritat, només es tracta d'un estudi de probabilitats i previsió del comportament, a més, sempre podem borrar les nostres cookies de forma periòdica.
Tot i així, al llegir l'article, i resum del llibre que va publicar Stephen Baker al País Semanal, i veure que l'estudi dels moviments de les persones per mitjà dels telèfons mòbils està en una fase inicial, que algunes empreses es plantegen investigar els patrons de tecleig i de cerca a la Web dels seus treballadors,... és inevitable que ens vingui al cap el Gran Hermano de George Orwell.

Ensenyar d'igual a igual, tot un repte!

No se si, tal i com preveu Eduard Punset, la pròxima revolució serà la de l'educació. Però el que sí que tinc clar és que cada vegada més s'hauran d'incorporar les TIC a les aules per atendre la diversitat d'alumnat de la que parla el conegut científic, i per aconseguir atreure la seva atenció. I segurament sí que té raó que per aconseguir-ho caldrà una verdadera revolució!

Justament aquests dies (el 30 de novembre i l'1 de desembre), experts internacionals en l'ús de les TIC en l'educació es reuniran a Barcelona en el VI Seminari Internacional de la Càtedra UNESCO d'E-learning de l'eLearn Center de la UOC, al qual també s'hi podrà participar via Twitter.

Al seminari es donaran a conèixer proves pilot i recerques fetes sobre iniciatives 2.0 en educació, com el curs que ha fet la UOC per mitjà del Facebook, per exemple.

De totes maneres, com a pas previ a l'aplicació de l'aprenentatge informal en xarxa a les aules, hi ha recursos que proporcionen les TIC per a dinamitzar les classes. Alguns que m'han recomanat són, per exemple, la web Subingles.com, un portal amb més de dues mil cançons interpretades en anglès i subtitulades. S'hi pot entrar, buscar d'intèrpret que vulguis (ja que les cançons estan ordenades alfabèticament) i millorar la pronunciació de l'anglès o bé intentar omplir les transcripcions que s'hi proposen.

Una de les meves preferides és, però, Una mà de contes, la versió web del programa del K-3 on cada tarda s'explica un conte amb diferents tècniques artístiques.

Voleu saber com es vesteix pas a pas un astronauta? Doncs cliqueu aquí. És una web de la Fundació per a la Recerca i la Innovació que pot ajudar a fer interessar els joves per la ciència. I també sobre ciència, alguns científics de la Universitat de Girona han creat el portal divulgatiu Recerca en acció, amb l'objectiu de poder explicar alguns principis de la física i de la química per mitjà d'experiments casolans, i no perillosos!

Go2web20.net, un cercador amb 2.700 webs 2.0 !!!

L'Espai Internet, un petit espai als Telenotícies del cap de setmana de TV3 dedicat a Internet, fa temps va recomanar un directori on es recullen 2.700 webs participatives o webs 2.0. És el go2web20.net, un cercador on les webs apareixen classificades per categories o temàtiques, i on es dóna una informació bàsica de cada registre. El fet que aquest directori contingui 2.700 webs ja evidencia que les webs 2.0 estan de moda!

Per exemple, en la categoria de música, hi apareix l'Spotify, una enorme llibreria de música d'accés lliure de la que sóc fan. O bé relacionat amb viatges, hi ha un munt d'entrades entre les quals he trobat la pàgina Sharetrip, on la gent comparteix experiències, recomana allotjaments, penja fotografies, etc. També per compartir experiències sobre destinacions turístiques, fer un diari de viatge i fins i tot poder trobar companys per anar de ruta, hi ha la pàgina On the road.

La veritat és que les opcions de webs col·laboratives que es poden trobar a go2web20.net són infinites i n'hi ha de molt curioses. A la web Famiva, per exemple, tota la família pot participar en la creació d'un arbre familiar.

Finalment, us deixo un enllaç on Tim O'Reilly, el que és considerat l'inventor del terme 2.0, explica el que és per ell una web 2.0.

Demanaré un domini en urdú: democràcia digital!

Una notícia que va sortir publicada fa poc, i que va passar força desapercebuda tot i la millora que crec que implica, és que a partir del 2010 es podran utilitzar caràcter no llatins en les direccions d'internet. És a dir, que els dominis d'Internet s'obriran a tots els alfabets. Per tant, el xinès, l'àrab o l'hindi podran ser utilitzats, a partir d'ara, en les direccions web.

Fins ara, tots els dominis registrats es creaven a partir de 37 caràcters de l'alfabet romà (o llatí): les lletres de l'a a la zeta, els número de l'1 al 9 i el guió. Així doncs, els caràcters àrabs, ciríl·lics o orientals quedaven discriminats.

De fet, des que la Corporació d'Assignació de Noms i Números a Internet (ICANN) va anunciar la internacionalització de l'ús dels caràcters en les extensions d'Internet, diversos països ja els han fet arribar les seves peticions.

Per exemple, Egipte, tan aviat es va assabentar que es podrien posar caràcters no llatins a la barra d'adreces del navegador, ja va demanar tenir un domini ".masr", que significa "Egipte" en l'alfabet àrab.

La decisió d'internacionalitzar l'ús de caràcters no llatins a les direccions web es va prendre el passat 30 d'octubre, a Seul, durant la cimera anual de la ICANN.

Quaranta anys del primer email

El passat dia 29 d'octubre es complia un aniversari històric per la Web, feia 40 anys del primer missatge enviat entre dos ordinadors. El 29 d'octubre de 1969, Leonard Kleinrock va preguntar per telèfon:

-"Has rebut la L?"

-"He rebut la L", va respondre una veu des del Stanford Research Institute, situat a cents de quilòmetres.

Des de Califòrnia l'estudiant Charley Kline va teclejar la lletra O:

-"Teniu la O?", va preguntar.

-"Tenim la O", van contestar des de Stanford. Kline va teclejar la G i el sistema es va col·lapsar.

De manera que el primer missatge que es va transmetre d'un ordinador a un altre es va reduir a dues lletres, "LO". Havia nascut Internet? No ho se però Internet no va arribar a les cases, i per tant no va tenir cap repercussió social, fins vint anys després amb la creació de la World Wide Web,…

El context d'aquest primer enviament era la Guerra Freda, el projecte pertanyia al departament de Defensa dels Estats Units i el seu objectiu, evitar la pèrdua de dades davant d'un possible atac nuclear.

A Kleinrock se'l considera el creador dels principis bàsics d'emmagatzematge i commutació de missatges per paquets d'Arpanet –els protocols TCP/IP- per mitjà dels quals els ordinadors parlen el mateix llenguatge i es poden comunicar.

Sembla que des del 29 d'octubre del 1969 Internet ha avançat molt, no? Doncs, segons va manifestar Kleinrock a Barcelona la setmana passada "Internet encara està a l'edat de pedra!"